Els comicis celebrats al llarg de 2016 i 2017 han provocat una tirallonga d’articles on s’han construït relats absurds per explicar els consegüents resultats. No ha estat estrany veure com algunes anàlisis postelectorals compraven l’eix urbà-rural a Turquia, les dones salvant Àustria del feixisme o la gent gran impedint el progrés a Espanya. Els periodistes més progressistes del país han comprat el relat que el PCI intentava vendre a Itàlia fa quaranta anys i les eleccions presidencials franceses són una altra oportunitat de veure aquesta pluja de dogmes per comprovar com d’equivocades són totes aquestes afirmacions. És per això que he agafat la darrera enquesta d’IFOP, elaborada entre el 17 i el 20 d’abril, i n’he convertit les dades en gràfics tenint en compte el relat dels analistes liberal-constitucionalistes, on afirmen que Macron passarà a la segona volta.
On són les dones?
Les dades quantitatives mostren que a França no hi ha cap mena de biaix per gènere. Els homes i les dones no tenen un comportament electoral gaire diferent. Això és positiu per dos motius: la igualtat comença a funcionar i ens podrem estalviar les típiques anàlisis d’eldiario.es que tracten de la sensibilitat femenina a l’hora de votar.
A la segona volta tampoc es produiria cap novetat, demostrant que el biaix entre homes i dones no existeix. Podria ser que fóssim a davant d’una de les poques coses positives de la laïcité.
El mite de la urbanitat progressista
Un dels dogmes més repetits pels analistes de capçalera és l’existència d’un eix urbà-rural on les ciutats són el far de la civilització i els pobles són plens de racistes sense estudis que s’encarreguen de trencar els somnis dels cosmopolites. També es demostra que, a França, això és completament fals.
Les ciutats i els pobles francesos voten exactament igual. La gran diferència és a París: la capital i la seva rodalia, una mica més elititzades, trien Macron en detriment de Le Pen.
Els obrers voten Le Pen
L’obrerisme existeix. Fa anys que se sap que un Partit Socialista debilitat és el paviment perfecte per enfortir electoralment el Front Nacional. Els estudis -que avui no tractarem- que han analitzat la transferència de vot del electorat obrer – tradicionalment comunistes i socialistes- a l’extrema dreta són abundants. En aquest sentit les dades són demolidores: un 40% d’aquests votants optaria per Le Pen a la primera volta i deixaria la salvació de França en mans dels jubilats, que voten Fillon.
El socialisme liberal ha fet crònic el vot obrer a favor de la candidata populista i les diferències, fins i tot, es fan més grans a la segona volta. El procés d’elitització de partits i l’estigmatització dels votants són trets al peu que no han solucionat cap problema social i han diluït l’esquerra francesa.
Els adorables avis gaullistes
Tots els freaks de l’anàlisi política coneixen la fórmula “avis=fidelitat electoral”. Si, com hem vist, els bons resultats del Front Nacional s’expliquen per la desaparició de l’esquerra, els de Marine Le Pen només han de trencar la candidatura de Fillon per tenir possibilitats a la segona volta. El dic de contenció que pot salvar França del populisme són els jubilats, que veuen el Front Nacional com una amenaça per a la seva estabilitat financera, és a dir, tenen por de quedar-se sense pensions.
El cara a cara mostra que la franja d’edat de 18 a 24 anys és la menys lepenista. A efectes pràctics això és un miratge, perquè els joves voten menys i el seu resultat es dilueix entre la resta de franges. En vista d’això, no em sorprèn que els grassroots de Fillon es dediquin a fer campanya contra el vot a Le Pen en segona volta.
És la classe social, idiota!
El nivell socioeconòmic és determinant pel progrés social de les persones. Sense feina i sense diners, les possibilitats d’assolir un nivell d’estudis més alt són menors. L’enquesta d’IFOP mostra perfectament aquesta diferència, tornant a evidenciar que el Front Nacional es nodreix d’un votant que tradicionalment anava a parar a l’esquerra.
La diferència entre el que trien uns i altres és abismal quan es redueix a una tria entre els candidats principals.
I si Macron no passa?
Hi ha certa tendència a que rebre el suport dels liberal-constitucionalistes es tradueixi en una pèrdua enorme de vots i en estimbar-se electoralment. A priori no hauria de passar, però hi ha unes quantes de dades que suggereixen una volatilitat electoral perillosa. Del Top 4 Emmanuel Macron és qui té la fidelitat electoral més baixa i pot patir fugues previsibles cap Mélenchon i Fillon. Això ens assegura un diumenge d’infart on els macronistes suaran per passar -si ho fan- a la fase final.
Les presidencials franceses són divertides perquè trenquen els dogmes clàssics de molts analistes. Cada país és un microcosmos amb els seus demos diferenciats a nivell intern i extern. En el cas que ens ocupa, serà divertit comptar quantes vegades es parla de l’eix urbà-rural o de la bretxa generacional sense que cap dels dos factors sigui determinant.
Link original.